120. A QUÈ JUGUEM?
Pares, juguem? Pere (de 44 anys, pare del Miquel i de l’Arnau, de 13 anys) Tinc mala consciència. Els nens s’estan fent més grans i crec que no passem prou temps amb ells. Sí que ens interessem pels seus estudis, anem a escola quan ens criden, els ajudem amb els deures, si podem i depèn de la matèria,…, però, tot i així, crec que no fem el suficient. L’altre dia
119. Ai, ai, ai! La IA ja és entre nosaltres
**Pare (45 anys):** Escolta, fill, com va anar l’escola avui? **Fill (14 anys):** Bé, res de nou. Avui hem parlat sobre la intel·ligència artificial a classe. El profe diu que pot ser útil per a fer treballs i estudiar, però que també té riscos. **Pare:** Sí, és un tema molt interessant. És veritat que la IA pot ser una eina molt potent, però també cal anar amb compte. Què en
118. La família “es treballa”?
Les activitats en família “són un rotllo” Laia (35 anys, mare de bessons, l’Àlex, de 12 anys, i de l’Anna, de 12 anys) — L’Anna vol fer dansa el dijous, que és l’únic dia que li quedava lliure. Els altres dies fa música, ceràmica i idioma i els dissabtes al matí va a piscina. Encara que ja fa moltes coses, no sembla que li costi seguir el ritme. Tot el que
117 EL FUTUR, SOBRE EL PAPER
Prediquem amb l’exemple Joan (39 anys, pare de la Maria, de 14 anys) —No es mou de les pantalles. Quin estiu que m’espera! Fa el mateix que els dissabtes de l’hivern, però ara cada dia. Quan es lleva s’instal·la davant el televisor i quan li sembla se’n va a l’ordinador a jugar, i quan no, s’ està amb el mòbil. No sap fer res que no sigui davant d’una pantalla.
116 AL COL·LE I A CASA,EN PAU
La Pau al COR Ja fa dies que en Gerard està molt preocupat. Està inquiet i la seva tutora ho ha notat. Tot i que li pregunta com estàs i si vol parlar del què li passa, ell refusa qualsevol intent de conversa. L’ Anna ha decidit convocar els pares i així tenir plegats una trobada; ja que pot ser així podrà esbrinar exactament què hi ha al darrera
115: La vida en un pessebre
La Fantasia de Nadal Adaptació d’un text del pare Miquel Estradé, monjo de Montserrat Era el capvespre d’un vint-i-tres de desembre quan jo badoquejava, asseguda en una taula de bar, amb una tassa calenta entre les mans, al costat d’una gran finestra, des d’on podia observar els carrers atapeïts de gent atrafegada en la preparació múltiple i vària de Nadal. Entrà un home al bar, demanà un cafè amb
114 – Llegim en veu alta
Converses de vida GERARD (40 anys, pare del Jan, de 13 anys, del Pau, de 8 anys, i de la Maria, de 5 anys) —Aquest curs, en Jan fa 2n ESO i l’altre dia, a la reunió de classe, la seva mestra ens va explicar que aquest any es donarà molta importància a la lectura i que cal que llegeixin cada dia una mica a casa. I aquí tenim el
113: En cos i ànima
CONVERSES DE VIDA JOAN (15 anys, fill de la Núria, de 45 anys) Mare, avui ha arribat a l’escola una noia àrab “ amb mocador”. No entenc per què no para de venir gent de fora a la nostra escola. Mira que n´hi ha, eh? A les altres classes hi ha els seus germans. Cada vegada més els d’aquí serem els estranys. Per cert, diuen que la setmana vinent en
112: EMERGÈNCIES!
CONVERSES DE VIDA MARIA (40 anys, mare de la Rosa, de 15 anys) — A mi em passava alguna cosa semblant. Com que la Rosa i jo estem soles, mai no trobava el moment per fer activitats amb ella, entre la casa i la feina anava de bòlit; fins que em vaig adonar que fent activitats plegades gaudim d’un temps i un espai de convivència que ens uneix més. Jo
111 | Disciplina en positiu
CONVERSES DE VIDA JOAN (39 anys, pare de la Roser, de 12 anys) Ja fa dies que li dic que endreci la habitació. És un desastre. Quan hi entres, és un caos. Tota la roba bruta a terra. A sobre el llit, un munt de llibres, llibretes i l’ordinador sempre encès. Em fa pànic entrar-hi perquè cada vegada que li dic que és un desastre, que així no és pot
110 | Aigua, sabó i “tiritas”
“Estic aquí per a tu!” MAITE (40 anys, mare d’ en Joan, de 13 anys) Li he dit per activa i per passiva, no surtis amb el patinet a aquestes hores. Cauràs, et faràs mal i jo no vindré a buscar-te. Qui passi per allà, ja et portarà a l’ hospital. Estic cansada de que no em facis cas. No entenc per què cada vegada que t´enfades, has de sortir així, volant de casa! Què et passa? No deu
109 | Cooperar per aprendre
Converses de VIDA IRENE (43 anys, filla de la Roser, de 12 anys) La Roser tot el dia rondina : “Mare, per què haig d’ ajudar a casa? A les meves amigues no els hi fan fer res. Estic cansada quan torno d’ escola i no en tinc ganes. No sé per què ho haig de fer. No pots obligar-me! Quan vaig a casa del pare, la seva parella, no
108 | Obrim finestres
RAMON (14 anys, filla de la Marta, de 44 anys) “ La meva mare des que ens hem tret la màscara, només fa que dir-nos que bonics que som. Ens abraça i ens vol fer petons a tota hora. Què pasada? No sé què li ha passa?” MIQUEL (42 anys, pare d’en Pere, de 15 anys i de la Mireia, 17) “ Soc conscient que hem après a obrir els
107 | Creure al col·le
RAMON (14 anys, filla de la Marta, de 44 anys): “ Quan a classe de Cultura Religiosa parlem dels valors de la persona, com la bondat, l’amor, el respecte i després la professora, ens explica el què és l’ espiritualitat i el fet religiós, noto una cosa en el cor, que no sé què és. He mirat de parlar-ne amb els pares, però a vegades en defugen. Potser els hi
106 | Acceptar el vulnerable
LAIA (12 anys, filla de la Nona, de 42 anys) La meva mare treballa i quan jo arribo a l’hora de dinar tot està per fer. Me n’encarrego jo perquè soc la gran. En Miquel en té 10 i no fa res. Quina ràbia! Ja sé que els pares han de treballar, però quan estem junts al vespre o els cap de setmana per què no es dediquen a escoltar-nos quan
105 | Acceptem la diferència!
Converses Carles (39 anys, pare de la Mireia, de 12 anys) Es veu que ahir va arribar un noi nou a l’escola. Ara no sé si m’ha dit que era xinès o africà. I la meva filla diu que ningú li parla. A més a més, a l’hora del pati han estat molestant-lo. Aniré a veure la mestra per dir-li què és el que passa perquè ella no s’hi veu
104 | Entornar l’escola
Converses (Maria, mare de la Neus, de 12 anys) Tinc unes ganes que vagi al col·le! Ja n’hi ha prou, de tantes vacances. És adolescent i no para quieta. Aquest estiu ha estat força complicat. Comença a ser difícil que faci cas. Constantment canvia de pensament i ara està contenta, ara enfadada. Mare meva! Un sac de nervis i d’emocions. Per això, com més aviat vagi a escola,
103 | El valor de l’esforç
Converses (Mireia, 45 anys, mare d’en Xavier, 14 anys i d’en Miquel, de 16 ) —En Miquel no n’és conscient, i contínuament demana diners per comprar roba, videojocs o per sortir amb els amics. Jo intento que entengui la necessitat d’administrar els cèntims, però ell es mostra molt tossut i poc raonable perquè diu que amb la paga que li donem no pot fer ni tenir el
102 | Edat i canvis
Avui l’Olga, quan arriba a la feina, parla amb la seva amiga Marta: – Noia, no sé què ens passa a casa, però estic cada dia més amoïnada… Aquesta nit no he dormit gens. – I doncs? –pregunta la Marta. – Mira, en Joan i jo estem bé, cada dia treballem més i als dos bessons no els falta de res: estudien en un bon institut, fan totes les extraescolars
101 | Teletreballar
CONVERSES «Paula Marí i Joan López són un matrimoni de Terrassa, amb filles bessones de 9 anys. Ella és dissenyadora gràfica, autònoma, que s’estava en un coworking abans de la pandèmia, i ell, economista, treballa per a una gestoria. “Durant els mesos forts del confinament, evidentment vam estar tots quatre a casa, i va ser un sotrac molt fort perquè havíem de seguir treballant i produint, amb les nenes allà. Són dues
