121. Encara un altre món és possible?
Avui a l’hora del pati comentàvem, tot estranyats, què els hi està passant últimament als nostres tutors… Creiem que volen canviar al món !!! Però es pensen que nosaltres ho podem fer? Encara és possibles canviar el món? I per què? A l’àrea de valors cívics a finals del primer trimestre vam estar treballant un dels conflictes bèl·lics més esgarrifós que hi ha actualment i vam fer uns cartells de
120. A QUÈ JUGUEM?
Després de moments compartits, queden records inoblidables… M’agrada la tardor… Aquests dies grisos, de núvols blancs que es van enfosquint, de pluja, de llamps i trons, de començar a sentir el fred… D’imaginar-me davant una llar de foc i poder contemplar els tons càlids de les fulles dels arbres que es veuen des de la finestra… Llàstima!!! És divendres i no m’he pogut quedar a casa, avui feia dia de
119. Ai, ai, ai! La IA ja és entre nosaltres
Això ja és una realitat! Un nou curs acaba de començar… Com cada any notem el nerviosisme de la novetat: nova classe, nous/ves mestres, nous amics i amigues, nous continguts, nous alumnes, nous reptes… La Berta i la Noa són bessones, fan 6è de primària i acaben de superar la primera setmana… Aquest cap de setmana han de pensar quin projecte els hi agradaria fer per iniciar el curs, serà
118. La família “es treballa”?
La família “es treballa”? Haig de parar taula? I què més?! L’altra tarda, a la plaça, mentre jugaven, comentava amb la Maite, la mare de la Berta i l’Èric, que fins que no formes una família, no ets conscient de totes les responsabilitats que comporta. Fins i tot, em va venir al cap, les vegades que els pares em deien que els ajudés… Diuen que el fet de ser mare o
117 EL FUTUR, SOBRE EL PAPER
Paper i llapis: el futur sobre el paper” Eren les cinc menys deu de la tarda, quan hem començat a recollir a la classe per preparar-nos per la sortida. Alguns ens hem dit que els hi diríem als pares si podíem anar a l’entrenament de futbol junts, altres ens asseguràvem de tenir tots els deures apuntats a l’agenda i un grupet quedaven amb l’hora que es connectarien per jugar a
116 AL COL·LE I A CASA,EN PAU
L’Andrea, avui ens explicava… Sí, s’apropa el dia de la Pau i a l’escola farem algun acte per ser més conscients que tots i totes nosaltres podem fer que es respiri una mica més de Pau en aquest món, que plora però que no perd l’esperança. Ei! No penseu que només parlem de la Pau durant aquest temps, se’n parla i es treballa sempre… Mireu! (i li demana el mòbil
115: La vida en un pessebre
La vida en un pessebre – Avis, quines ganes tenia que fossin les 17h per sortir de l’escola i veure-us! – va expressar la Martina abraçant-se a l’àvia i amb la mateixa eufòria a l’avi. Era una tarda de desembre, s’acostaven les vacances de Nadal i la Fira de Santa Llúcia ja estava oberta. Com cada any, la família de la Martina, es trobaven una tarda per anar a fer
114 – Llegim en veu alta
Llegim en veu alta L’Arnau i la mare, ara surten de la pediatra i tornen tot passejant cap a casa. Han decidit que serà una tarda ideal i faran una parada per berenar en aquella cafeteria que els hi agrada tant, on fan uns batuts de fruita boníssims… Així també aprofiten per explicar-se com ha anat el dia. Tenen el costum de buscar quines han sigut les tres coses que
113: En cos i ànima
Ens preocupa el físic En l’obra de Lewis Carroll Alícia al País de les Meravelles, la protagonista es pregunta: «Qui sóc?». I es contesta: «Ah, això és un trencaclosques enorme!». I també ho és per a la majoria de nens i nenes. Els preocupa agradar als iguals, els preocupa la seva imatge física, els preocupa el seu estil; en definitiva, el seu aspecte físic. Té més pes, com sóc físicament,
112: EMERGÈNCIES!
És hora de prendre una decisió important, bé, des de que ens diuen que serem pares, no ho hem deixat de fer. Quan tenim fills, no deixem de pensar que serà millor per ells i elles i, contínuament, hem de buscar les millors opcions per la seva vida. Hi ha coses que les decidim els grans, però cal escoltar-los; cal tenir tants factors en compte, cal posar els cinc sentits,
111 | Disciplina en positiu
Repensant com renyem! L’Enric i la Margarida són mestres tots dos, ella és mestra a Primària i ell a Secundària. Tots dos són bons amics des de fa temps; però tenen maneres de fer i d’entendre, el com s’ha d’educar als infants ben diferent. Avui han quedat per sopar com acostumen a fer, un cop al mes, des que van començar a treballar. La Margarida explica que ja fa temps
110 | Aigua, sabó i “tiritas”
Cadena d’imcomprensions amb una mica de febre pel mig 7:30h Abans de sortir de casa Mare: A veure com s’ha aixecat avui el nen, ahir a la tarda va tenir una mica de febre però no semblava res important. Li pendré la temperatura per veure com es troba. Mare (després de posar el termòmetre): Joan, avui ha estàs bé! – l’acarona-. Se’t nota a la cara. Avui pot anar tranquil·lament al Cole. Som-hi! No arribem tard! A les 10h Segona
109 | Cooperar per aprendre
Compta amb mi La Maria, una nena de 9 anys, i el seu pare, el Joan, van de compres caminant. Durant la tornada, la filla s’adona de l’esforç del Joan per portar les bosses. Maria: Papà, vas molt carregat. Pare: Sí, avui havíem més comprar més del què em pensava. Però ja estem arribant a casa. Maria: Deuen pesar molt les bosses. Vols que n’agafi una? Pare: T’agraeixo molt la
108 | Obrim finestres
Aquest estiu… La Maria i en Lluc planegen les vacances. Maria: Enguany com que la Marta i en Cesc ja s’han fet més grans i ja hem aconseguit que dormin seguit, sense fer-se pipi a sobre. Què et semblaria si lloguem una “camper” i ens n’anem de vacances tots junts Lluc: Fantàstic sempre m’ha fet il·lusió poder fer unes vacances poc planificades i poder parar o quedar-nos allà on ens
107 | Creure al col·le
La Maria avui ha quedat per dinar amb la seva amiga Alícia. Fa mesos que no es veuen degut a la pandèmia del Covid 19 i ja es trobaven a faltar. Per fi han buscat un forat en les seves atapeïdes agendes i han quedat al restaurant. L’Alicia així que arriba seu a la taula reservada i espera tranquil·lament a la Maria que ja a avisat que feia una mica
106 | Acompanyar el vulnerable
En Miquel i la Maria són parella i pares de bessons, la Lina i en Lluc. Els pares són mestres. La Maria fa classes a l’institut a nois i noies d’ESO i batxillerat i en Miquel a alumnat de 4rt de Primària. Tots dos estan molt contents de la feina que fan. I els fills són bons estudiants i estan del tot adaptats a l’escola on van, que no
105 | Acceptem la diferència
En Daniel és un nen de 8 anys molt espavilat que sempre està content i que va a l’escola molt motivat. A la classe té amics i es fa amb tothom, però sobretot amb les nenes, amb qui juga i comparteix confidències. També sap defensar-les sempre que hi ha conflictes amb els nens. Els professors i la seva família sempre han respectat la seva manera de fer i li
104 | Arrenca un nou curs
Joan, pare de dos fills que comencen 1r de Primària (Son les 9 del vespre) Buff! Per fi sembla que s’han adormit. Quina tarda mes estressada! Les motxilles, les bates, els uniformes, els llibres, els gots, l’agenda… Pobres bessons, no sé si demà es posaran a plorar a la porta. Com que són dos probablement es faran companyia mútua i no s’adonaran que no els podem acompanyar a la
103 | Fer activitats en família
La Caterina i l’Eudald són pares de dues bessones que van venir al món ja fa 12 anys. Les nenes són molt actives i dinàmiques, no paren mai quietes i els agrada moure’s i provar-ho tot; per això els mesos de confinament els han passat factura. Les activitats extraescolars s’han aturat i la interacció social s’ha reduït als mínims. S’han tornat més apàtiques, estan tot el dia pendents del mòbil
102 | Creixement i canvis
En Jan i la Mireia són germans; en Jan té 15 anys, és bastant madur i força introvertit. La Mireia té 12 anys, és una nena treballadora i molt xerraire, amiga dels seus amics i bona companya. A l’escola té un bon grup d’amigues, però es relaciona amb tothom i els seus mestres diuen d’ella que ”tant de bo tots els alumnes fossin com la Mireia”. Per això els pares
101 | El teletreball
Joan, 12 anys Des que els pares fan teletreball, que jo ja puc fer servir la “tablet” per jugar amb els amics sempre que vull, sense que se’n adonin. Mariona, 8 anys Estic molt trist, des que els pares fan teletreball no tenen ni un moment per jugar amb mi. Sort de les videotrucades amb la iaia. Això sí que és divertit! Gabriel, 5 anys No ho entenc; els pares
