120. A QUÈ JUGUEM?
A què juga Déu? «Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seves delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar.» (Proverbis 8,27- 30) La imatge que teniu és la il·lustració d’una Bíblia medieval amb el text citat del llibre de Proverbis. El llibre parla de la Saviesa, com una companya de Déu, que “juga” i gaudeix amb la Creació. Posteriorment, aquesta figura
119. Ai, ai, ai! La IA ja és entre nosaltres
Pensem amb el cor “El cor té raons que la raó desconeix” (Pensaments. Pascal) “Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls” (El petit príncep. Antoine de Saint Exupéry) Sovint pensem “en les coses del cor” i ho associem al món afectiu o sentimental. D’altres vegades, també cal reconèixer-ho, pensem “en les coses de la premsa del cor”;
118. La família “es treballa”?
Jo volia fer un “Von Trapp” Anna (mestra): Saps què? Ahir la teva filla em deia que volia ser mestra! Bé, la veritat és que em va fer molta il·lusió, com sempre que m’ho fa quan algun alumne m’ho diu, però, ja se sap, els nens sempre s’identifiquen amb les persones qui tenen més a prop. Ep! Jo sí que li veig aptituds, eh? Fa un parell de setmanes la
117 EL FUTUR, SOBRE EL PAPER
La cal·ligrafia i la bellesa de l’ànima Pep (pare): Hola Joan! Com va? Escolta, m’han dit que portes el teu fill a una extraescolar de cal·ligrafia xinesa o “japo”, és que està aprenent idiomes? La fan a l’escola? Joan (pare): Bé, de fet vaig ser jo qui va començar amb el tema de la cal·ligrafia – japonesa, per cert, i no ho fan a l’escola, que prou feina tenen amb
116 AL COL·LE I A CASA,EN PAU
Magda (mare): Ostraspedrín! N’estic ben farta de les baralles a casa, no s’acabaran mai? Amb en Marçal ens vàrem animar a tenir dues criatures per allò de tenir “la parelleta” i, la veritat, de vegades no sé si ha estat un encert o la font de tots els nostres maldecaps… contínuament comparant-se, contínuament discutint-se… També et passa el mateix a l’aula? No sé com ho suportes! Míriam (mestra): No, a
115: La vida en un pessebre
La mística del pessebre Ignasi (Pare): (sorprès) Aviam, nens! Qui ha posat les figuretes l’Astèrix i l’Obèlix al “pessebre de no tocar”?! i aquest unicorn rosa amb aletes de purpurina al costat de l’àngel que anuncia la Bona Nova als pastors?! (El pare es diu per dins: “Menys mal que encara no saben el secret dels reis mags, o si no ja em posarien les targes de crèdit substituint ses
114 – Llegim en veu alta
La mística de llegir en veu alta Aleix (Pare): Ei, què tal? Com han anat les vacances? (…) Veig que tu també estàs al grup de wtsp de pares a favor de treure el mòbil de l’escola? Ja és una mica contradictori haver de comunicar-nos a través del mòbil però, escolta, hi ha més de 30 famílies! Elíes (Pare):Sí, noi. Aviat tindrem el grup de “wtsp-anti wtsp”!. Hi ha una
113: En cos i ànima
La marca 1 Les arracades Mare: Miri, bon dia, vinc aviam si li pot fer el forat a les orelles per a les arracades a la nena. Tot just fa dues setmanes que ha nascut però m’han dit que, quant abans, fa menys mal i així ja ho tindríem fet i li puc posar aquestes arracadetes tan mones que m’ha passat la sogra. Farmacèutic: De debò que no entenc quina
112: EMERGÈNCIES!
112: l’Emergència del Regne de Déu Mestra: Escolta, Mariona, ara que et veig… recordeu que el primer dissabte del mes següent fem la jornada de famílies de l’escola? Podreu venir? Necessitem un cop de mà en un parell d’activitats. Com ho teniu? L’ambient és molt maco i al teu fill petit crec que li aniria molt bé. La jornada comença amb una eucaristia familiar que esta molt ben preparada, hem contractat
111 | Disciplina en positiu
La disciplina no és cap pamplina Marta (mare): Josep, ara que els nens dormen, perdona, però t’ho he de dir. Arribes a casa com una moto i et poses en “plan sargento” dient als nens a tort i a dret el que han de fer, “recull això”, “fes allò altre”, “para taula”… i tot acaba en crits i baralles. Em sembla que aquesta no és la manera… Josep (pare): Sí,
110 | Aigua, sabó i “tiritas”
El botóL’abril de 2021un docent va penjar una piulada (twitter) on deia el següent:Visita a la catedralNen: Si pitjo el botó es mou?El botó: (una imatge dels peus clavats d’un crucifix)Imaginem el següent diàleg entre docent i alumne:Alumne: Si pitjo el botó (el clau inferior d’un crucifix a mida natural) es mou?Docent: No, no es mou perquè, com pots veure, això no és un autòmat dels que hi ha al Tibidabo sinó una escultura d’un crucificat, d’un condemnat a mort,
109 | Cooperar per aprendre
Els papers de la nevera Quim: (cridant des de la cuina) Mama! Vas dir que tindríem la “roda de serveis” enganxada a la nevera i encara hi ha la graella de la setmana passada! Li toca parar taula a la Berta i diu que no li dona la gana perquè ella ho va fer la setmana passada i no és veritat! Mare: (responent des d’un altre indret de la casa)
108 | Obrim finestres
Ernest (mestre): Quan faig classe a primera hora sovint faig aquesta broma: “I Déu digué: Què hi hagi llum!… i l’Ernest va pujar la persiana de la classe!;)”. Per a mi, el fet de pujar la persiana de l’aula és deixar que hi entri la llum, com qui encomana el dia que comença i desitja per als alumnes la “il·luminació” del seu enteniment i del seu cor. Quima i Pep
107 | Creure al col·le
Miquel (pare): A mi ja m’està bé que l’escola sigui cristiana, és una manera d’entendre que aquí hi ha ordre, disciplina i “espolvoregen” als nanos amb uns valors que, encara que després no és el que es trobaran a l’empresa i s’ho acabarà enduent el vent, tampoc els fa cap mal. Mentre no els mengin el tarro i els tornin en plan fanàtics, que ja es veu que no, penso
106 | Acompanyar la vulnerabilitat
(Diàleg entre dues professores) Joana: Ostres, tu! Començo l’any amb un nou cas com un cabàs: a en Gerard li han diagnosticat TEA, Transtorn d’Espectre Autista… Tot són sigles i no saps mai què hi ha al darrera, noia. Jo ja li veia alguna cosa rareta: passejar sol a l’hora del pati, el dia que es va amagar sota la taula… sort que tenim un bon equip de psicòlegs
105 | Acceptar la diferència
– Escolta, perdona però t’ho he de dir: estic fins als nassos que a tot el que es proposa de pastoral al col·le només hi vagin quatre gats i, a més a més, els més “rarets”! La meva filla se sent marginada per les seves amigues per apuntar-se al grup de pregària, el voluntariat i tota la pesca… sempre ha d’estar donant justificacions o aguantar les rialletes de les que
104 | La criança
– Hola Laia, com va tot? L’altre dia vaig et vaig veure amb els teus nens pel carrer anant cap a l’escola. Caram! Com han crescut! Ja estan fets totes unes personetes, eh? – Sí, noia, ja ho pots ben dir! Jo no me n’adono perquè els tinc sempre al damunt, però no saps tu el que em va costar poder trobar roba que els anés bé per a la
103 | Tenir fe i confiança
“Aixecar-se amb el peu esquerre”, diuen… Ara no recordo amb quin peu m’he llevat avui, ni si els he posat tots dos alhora a terra però, certament, ha estat un dia per oblidar. Paraules fora de to amb la parella en la carrera matinal per sortir de casa que un s’endú a la motxilla al llarg del dia, nens que es barallen pel trajecte, notes a l’agenda que no he
102 | Canvis i edat
La majoria de pares i mares experimenten amb un desig intens la necessitat de transmetre als fills aquelles idees, aquelles formes de fer i ser, aquelles actituds que consideren que són essencials per tenir una vida raonablement plena i feliç; i és que els pares, ho sàpiguen o no, transmeten un estil de vida, una manera de viure concreta i determinada. Tots miren d’anar traslladant als seus fills i
101 | Teletreball
La Cristina para boja. Ha baixat al súper un moment per comprar quatre coses pel dinar i es troba amb una amiga: Amiga: “Ei Cristina, no et reconeixia amb la mascareta! Com va tot?” Cristina: “Nena, amb això de la mascareta no cal arreglar-se gaire, però vaig de bòlit! Tots bé, però al gran li han confinat el grup-classe i ara toca fer tot el tinglado de la PCR i la
