A què juga Déu?
«Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà;
Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seves delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar.» (Proverbis 8,27- 30)
La imatge que teniu és la il·lustració d’una Bíblia medieval amb el text citat del llibre de Proverbis. El llibre parla de la Saviesa, com una companya de Déu, que “juga” i gaudeix amb la Creació. Posteriorment, aquesta figura de la saviesa, per als cristians, es va identificar amb el Crist, Jesús de Natzaret, aquell qui “al principi (ja) era la Paraula (creadora)” (Jn 1,1). Aquí el veiem a mode d’arquitecte/enginyer, amb el compàs a la ma, tot creant el món, la nostra llar, l’àmbit de la vida.
“I què te a veure això amb nosaltres? “ Podeu pensar… doncs força! La família pot ser aquesta “Saviesa creadora que juga” amb Déu. Fer una família, aconseguir crear una llar, requereix molta saviesa i molta joia i sentit de l’humor, no us sembla?. No es tracta només de calcular un sostre que aguanti les inclemències, sinó de donar “cobertura comunicativa” més enllà dels aparells tecnològics!.
Donar veu a tots els membres de la casa, crear un espai on tothom hi tingui lloc i “posar-nos a jugar a la vida”… això és el que va ser “el joc vital” de Jesús i que va rebre un nom concret: Regne de Déu.
Una de les imatges del Regne de Déu és la del banquet: tot de gent feliç compartint una taula. És una imatge ben semblant a la que tenim quan, en família, per exemple, ens posem a jugar a un “joc de taula”. Ja ho diu el refrany popular: “En la mesa y en el juego se conoce al Caballero”.
Fer dels nostres fills bones persones, que sàpiguen estar en el món, implica que sàpiguen també jugar en el món.
PREGÀRIA DE COLENDA
Senyor Jesús, tu ens ensenyes a jugar i a ser creatius per a crear espais d’acollida on hi tinguin lloc els “somnis desperts”, com ho és el Regne de Déu al que vas jugar tota la vida. Fes que els nostres espais de lleure familiar puguin ser petits “trossos de cel” que recordem amb amor i afecte.
