Ernest (mestre): Quan faig classe a primera hora sovint faig aquesta broma: “I Déu digué: Què hi hagi llum!… i l’Ernest va pujar la persiana de la classe!;)”. Per a mi, el fet de pujar la persiana de l’aula és deixar que hi entri la llum, com qui encomana el dia que comença i desitja per als alumnes la “il·luminació” del seu enteniment i del seu cor.
Quima i Pep (mare i pare): Per a nosaltres la finestra que esperem obrir amb candeletes és el cap de setmana, especialment si podem marxar i realment poder canviar de paisatge, d’ambient, de sons… nous aires per sanejar l’anar de corcoll del dia a dia.
Àlex (alumne): Per a mi la finestra on poder desconnectar és el meu equip de bàsquet. Tant el bon rotllo que tenim entre nosaltres en les hores d’entrenament com quan juguem els partits fan que, per un moment, tot sigui simplement jugar a bàsquet i passar-ho bé. Hi ha com una mena de vincle molt especial entre nosaltres tot i que som molt diferents.
Anna (tutora d’ESO): Per a mi, una finestra molt important per entendre, no només l’alumne sinó també tot l’entorn educatiu on treballo, és l’entrevista amb els pares. Veient els pares és quan veig clares moltes coses que expliquen què passa amb el noi o noia i les relacions dins de l’aula.
Jaume (comercial): Jo em dedico al màrqueting, especialment assessoro entitats sòcio-educatives. Veig que és súper important el tema de tenir una finestra oberta a la comunicació, és a dir, que cal documentalitzar tot el que es fa i mirar de donar-ho a conèixer per tots les mitjans que sigui possible… o no existeixes, ningú sap de tu, i aquest “autisme comunicatiu” acaba per portar problemes.
Ona (alumna): Per mi, obrir finestres és l’estona de reflexió que fem cada dia al finalitzar les classes. A vegades escoltem alguna cançó, d’altres llegim un text o fem silenci… No sé… em dona una altra manera de veure les coses i fa que et puguis parar a pensar una mica en les coses que passen sense adonar-te’n o veure “com respiren” els companys de classe.
Vicky (mare): Desenganyem-nos. Obrir finestres és tancar immediatament les finestres del “Windows” i tancar el portàtil sigui allà on sigui. Necessito desendollar-me de tot el món virtual (correus, watsaps, twitters…) i aquesta barreja constant de coses serioses i d’altres absolutament banals (algunes gracioses, d’altre no tant…) per buscar el “doll”, la font, de la meva pròpia veu interior.
- Pedro (religiós): Per a l’Església, “la finestra” que ens obre amb el transcendent i ens permet contemplar el seu rostre no és altre que el Crist i, per accedir-hi, l’eucaristia és una molt bona finestra, on hi trobem l’obertura de les Sagrades Escriptures i l’obertura del sagrament del Pa i el Vi. Evidentment, també hi ha tots els altres sagraments o la pregària, sol o en comunitat, de connexió directa amb la Paraula! Paraula i sagraments són com les dues punxes per endollar-se amb l’energia de l’Esperit Sant. No sóc tampoc massa anti-tecnologia, confesso que a vegades utilitzo aplicacions per pregar online 😉 (no pesen tant com la Bíblia!)
Andrea (mestra): Per a mi, no hi ha millor finestra que una llibreta o una agenda en blanc! Com que sóc molt “de la plàstica” i “de la vella escola”, sempre he utilitzat boli i paper. Ara que sóc més “fashion” utilitzo les llibretes tipus “moleskine”, aquelles que van amb al gometa, perquè em recorden a aquells “diaris secrets” de la infància i té el seu aire de disseny.
Jessi (adolescent): A mi m’agraden molt les finestres de les xarxes socials, perquè són una “finestreta indiscreta” on pots tafanejar un munt de coses i t’assabentes del que la gent no s’atreveix a dir o mostrar en un ambient normal del col·le. Jo m’he creat un compte xafarder (@yessayssi) on no publico pràcticament res però em deixa entreveure tot el que em distreu.
Qüestions per al diàleg
- En quines d’aquestes posicions creus que la “finestra” cerca el descans i l’evasió o, pel contrari, la finestra és més un “tornar a tocar de peus a terra”? Quines cerquem per a nosaltres i en quins moments?
- Quines relacions trobes entre aquestes finestres i la tecnologia digital? Proximitat? Indiferència en el seu ús? Rebuig?… quina seria el vostre posicionament al respecte?
- Quines finestres ens poden ajudar a estar atents als nostres fills/es, a l’escola, en les seves relacions, en el que pensen o fan…?
- Tinc alguna “finestra mig tancada” o que m’agradaria obrir en un futur proper? (de cara al final de curs, l’estiu o el curs vinent…)
- I, en tot això… quines finestres possibilitem als nostres fills i filles en la relació amb l’Evangeli? Som nosaltres els qui hem de “ventilar i fer obrir finestres a l’Església” o també és ella qui ens aporta aire nou i obre finestres a la nostra comunitat educativa?
- Si recordem alguns “moments estel·lars” de la vida de Jesús… quines finestres obre als seus contemporanis? A on ens fa posar la mirada i l’atenció? Ens serveixen per a nostre entorn més
