En aquesta escola sempre hi ha moviment de personal; quan no és una mestra que agafa la baixa, és una que es confina i, si no, una que es jubila. Doncs ara, una alumna.
Fa uns dies va entrar una nena nova a la classe de la Sara. No n’estic ben segura, però sembla que els pares s’han separat de males maneres i la custòdia la té íntegrament la mare. No sé, un tema de maltractament, violència o alguna cosa així. Crec que té una ordre d’allunyament. Això és el que he sentit a la porta de l’escola.
De totes maneres, Maite, a la nena se la veu contenta i ha congeniat molt amb la meva Martina. La nena diu que s’ho passa molt bé a l’escola, sobretot després de celebrar el seu aniversari a la classe i lluir una corona que li han fet amb el número 5.
Del seu pare, no en parla; només esmenta la mare i un tal Xavi, que no sé qui és. Suposo que a l’entrevista amb la tutora en parlaran, del tema; perquè a veure qui va a buscar la nena a la sortida! Jo, la veritat, tinc por d’aquestes persones que fan mal.
La meva Martina diu que aquesta nena, que es diu Manuela, només vol jugar amb ella, perquè les altres nenes no la volen i la fan plorar. Jo li he dit que la defensi i que han de jugar totes juntes. És clar, ja m’imagino quines nenes són, només de veure els seus pares, no m’hi estranya gens.
Bé, Maite, et deixo, que ara sortiran de l’escola i si la Martina no em veu de les primeres de la fila s’enfadarà amb mi.
